El 1871 va esclatar, a París, un moviment revolucionari que coneixem com la Comuna de París. Inicialment, es va tractar d’un moviment patriòtic contrari a les clàusules del Tractat de Pau que va acabar amb la guerra entre França i Prússia. No obstant això, aviat es va convertir en una veritable revolució proletària. La Comuna de París va ser aixafada per l’exèrcit després d’una setmana de lluites molt cruels que van provocar milers de morts.
Extracte del Manifest del Comitè Central dels vint districtes de París, publicat al Cri du Peuple (27 de març de 1871):
La Comuna és la base de tot Estat polític, com la família és l’embrió de les societats […].
L’autonomia de la Comuna garanteix la llibertat al ciutadà […] i la federació de totes les Comunes augmenta, gràcies a la reciprocitat, la força, la riquesa i els recursos de cadascuna […].
La Comuna implica:
Com a força política, la República, única forma de govern compatible amb la llibertat i la sobirania popular.
La llibertat més completa de parlar, escriure, reunir-se i associar-se.
La sobirania del sufragi universal […].
El principi electiu aplicat a tots els funcionaris i magistrats.
La responsabilitat dels mandataris i, com a conseqüència, la seva revocabilitat permanent […].
Respecte a la ciutat de París, aquests principis poden ser aplicats així:
[…] Autonomia de la Guàrdia Nacional, formada per tots els electors.
Supressió de l’exèrcit permanent, perillós per a la llibertat cívica i onerós per a l’economia social […].
Propagació de l’ensenyament laic integral […].
Organització financera que permeti a la ciutat de París disposar totalment i lliurement dels seus recursos […].
Recerca dels mitjans més apropiats per proporcionar al treballador el capital i els instruments de treball necessaris […].
