Desprès de diversos contactes entre els líders obrers, el 28 de setembre de 1864, a Londres, es va fundar l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, formada per seccions o federacions dels diversos països i dirigida per un Comitè Central.

Extracte del Preàmbul de l’Acta fundacional de l’Associació Internacional de Treballadors (Londres, 28 de setembre de 1864):

Considerant:

Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels mateixos treballadors.

Que els esforços dels treballadors per conquerir l’emancipació no han de tendir pas a constituir nous privilegis, sinó a establir per a tots els mateixos drets i els mateixos deures.

Que la subjecció del treballador al capital és la font de tota servitud, política, moral i material.

Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és la gran meta a la qual cal subordinar tot moviment polític.

Que tots els esforços fets fins ara han fracassat per la manca de solidaritat entre els obrers de les diverses professions a l’interior de cada país, i d’una unió fraternal entre els treballadors […].

Que l’emancipació dels treballadors no és pas un problema simplement local o nacional, sinó que, al contrari, aquest problema interessa a totes les nacions civilitzades i la seva solució va necessàriament subordinada al seu concurs teòric i pràctic […].

Per aquestes raons, els sotasignats, membres del consell elegit per l’assemblea celebrada el 28 de setembre de 1864 al Saint Martin’s Hall, a Londres, han pres les mesures necessàries per fundar l’Associació Internacional de Treballadors […].

I declarem:

Que totes les societats i tots els individus que s’hi adhereixin reconeixeran la veritat, la justícia i la moral com a base de les seves relacions recíproques i de la seva conducta envers els homes, sense distinció de color, de creences o de nacionalitat.

Que no hi hagi més deures sense drets, ni més drets sense deures.