El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

El capitalisme financer: les relacions entre la banca i la indústria

El creixement i la renovació industrial de la segona meitat del segle XIX va suscitar noves necessitats d’ordre financer. Les indústries exigien capitals cada cop més abundants, així com una més gran facilitat a l’hora de fer els pagaments, per la qual cosa els bancs van assolir un protagonisme sense precedents fins aquell moment.

capitalisme.jpgL’ús dels mitjans bancaris d’intercanvi (xecs, lletres, pagarés…) va ampliar-se en detriment de la circulació de bitllets i el nombre de dipòsits bancaris va créixer, així com les agències bancàries que van multiplicar-se tot estimulant l’estalvi i la inversió. Els bancs van conèixer també un procés de concentració paral·lel al de la indústria, donant lloc a l’aparició de poderosos consorcis bancaris que abastaven un àmbit mundial.

D’altra banda, els bancs van assolir un paper preponderant com a subministradors de capital a les indústries. La participació dels bancs en la indústria es va fer a través dels anomenats bancs de negoci, cada vegada més especialitzats en el préstec a llarg termini a empreses i que negociaven en la borsa amb valors industrials.

Però cada cop més, els bancs van voler supervisar la marxa de les indústries on havien arriscat el capital a la vegada que la indústria necessitava de la vinculació a un banc o un grup de bancs per garantir la disponibilitat de capital. D’aquesta manera, va iniciar-se un procés de fusió del capital bancari i l’industrial donant lloc al naixement del capitalisme financer. Així, un mateix grup de capitalistes tenia a les seves mans, de manera conjunta, els fils de la indústria i la banca.

D’aquesta manera descrivia les relacions entre la banca i la indústria en el tombant de segle l’economista Robert Franz en la seva Història estadística de la banca germànica (1910):

Raons tècniques i econòmiques […] tendeixen cada vegada més a produir la creació de grans concentracions industrials, combinant la producció de primeres matèries amb la de béns manufacturats, i semielaborats. Aquest desenvolupament no hauria estat possible sense la corresponent organització dels mercats del diner i el crèdit, és a dir, sense poderosos bancs que estan en disposició d’aportar les necessàries transaccions financeres […].

El resultat és que en molts casos els bancs semblen posseir un poder de control sobre les corporacions industrials […].

Com a membres de les juntes directives de les corporacions industrials, els directors dels bancs estan sempre disposats a salvaguardar els interessos dels bancs […].

D’altra banda, amb l’objectiu de crear i mantenir relacions amistoses entre els bancs i les corporacions industrials, als directors d’aquestes últimes se’ls concedien places en les juntes directives dels bancs.

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS