Durant el segle XIV, fins a l’any 1348, la població catalana va viure una etapa de creixement, tot i que aquesta va començar a remetre a partir de 1333 (el conegut com “lo mal any primer”) quan la falta d’aliments causada per les males collites i la fam van començar a aparèixer arreu del Principat.
| Fogatge | Nombre | Habitants de Catalunya (4,5 per foc) | Habitants de Catalunya (5 per foc) |
| 1365 | 104.069 | 468.310 | 520.345 |
| 1378 | 83.171 | 374.269 | 415.855 |
| 1479 | 59.544 | 267.948 | 297.720 |
| 1512 | 61.389 | 276.250 | 306.945 |
| 1553 | 75.384 | 339.228 | 376.920 |
Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per comerciants genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres, i el nombre d’habitants del Principat va reduir-se gairebé en una tercera part.
La pesta negra és una malaltia infecciosa que es pot manifestar de dues maneres: la pesta bubònica i la pesta pulmonar. La primera tenia aleshores un índex de mortalitat d’un 80%, mentre que la segona el tenia d’un 100%. Si a aquest grau de mortalitat afegim que la pesta va manifestar-se de forma cíclica durant un segle i sovint anava acompanyada de males collites o de catàstrofes naturals, resulta fàcil comprendre els efectes que va tenir per a Catalunya.
Les catàstrofes demogràfiques a la Catalunya de la baixa edat mitjana:
| 1333 | “Lo mal any primer”. |
| 1347 | Crisi de subsistències. |
| 1347-1351 | Època de les grans pestes. |
| 1358 | Plaga de llagostes i pèrdua de bona part de les collites. |
| 1362-1363 | Reaparició de la pesta: mortaldat dels infants. |
| 1371 | Nova epidèmia de pesta negra: mortaldat dels mitjans. |
| 1373 | Terratrèmols. |
| 1375 | Pesta negra a Barcelona i crisi de subsistències a l’Empordà. |
La primera crisi de subsistència es va deixar sentir l’any 1333, i les cròniques de l’època el van anomenar “lo mal any primer”. En aquest context de crisi agrícola i demogràfica va arribar a Catalunya, el 1348, l’epidèmia de pesta negra, que va reaparèixer els anys 1381, 1396, 1397, 1410, 1429, 1439, 1448, 1465-1466, 1476, 1483, 1486, 1493-1494, 1497, 1501, 1521 i 1521. D’altra banda, els terratrèmols sacsejarien el territori els anys 1410, 1427-1428 (destrucció d’Olot) i 1448.
Les conseqüències de la pesta negra van viure’s tant a les ciutats com en les zones rurals catalanes. Per exemple, el cas de la ciutat de Barcelona és paradigmàtic en aquest sentit: cap a 1340 la capital comptava amb uns 40.000 habitants, mentre que a mitjans del segle XV la xifra s’havia reduït fins a 20.000, és a dir, la ciutat de Barcelona havia perdut el 50% dels seus habitants en només un segle.
Tanmateix, l’existència dels anomenats masos rònecs (terres que van restar desocupades, ja fos per la mort dels seus habitants a causa de l’epidèmia de pesta negra o per motius econòmics) a les zones rurals de la Catalunya oriental són un exemple dels efectes devastadors de l’epidèmia en el món pagès.
