D’altra banda, als territoris de l’oest d’Alemanya, Estats independents però sotmesos a l’autoritat Àustria i Prússia, els esdeveniments de Praga i París, sumats a una greu crisi de manca d’aliments, també van comportar l’esclat d’una sèrie de revoltes liberals i nacionalistes.

El 31 de març, es celebrava a Heilderberg un “pre-parlament” que lluitaria per la reunió d’un parlament general que donés una nova Constitució a Alemanya. Paral·lelament, a Berlín, es produïen manifestacions d’estudiants, burgesos liberals i obrers durament reprimides per l’exèrcit. Tanmateix, davant de la situació, el rei Frederic Guillem IV de Prússia va prometre la reunió d’una Assemblea Nacional a Frankfurt per tal d’establir una constitució de caràcter liberal.

Però a Frankfurt van enfrontar-se dos grans corrents oposats ideològics sota un denominador comú de nacionalisme exacerbat: d’una banda els burgesos liberals, partidaris d’una monarquia reformada, i de l’altra, els liberals demòcrates que exigien la formació d’una república federal.

A l’Assemblea Nacional prussiana va proposar-se la creació d’una sola cambra i l’alliberament de l’estat de servitud dels camperols. Els grans terratinents reaccionarien oposant-se aferrissadament a aquest programa polític liberal formant el seu propi partit. Finalment, pressionat per Rússia i Gran Bretanya –que temia la formació d’un nou Estat fort a Europa central que trenqués l’equilibri europeu–, el rei de Prússia Frederic Guillem IV va dissoldre, amb ajuda de l’exèrcit imperial austríac, l’Assemblea de Frankfurt i va restablir l’antic ordre.