Amb les revolucions de 1820 i 1830 el liberalisme i el nacionalisme només van aconseguir reformes parcials en alguns Estats. De fet, tot i els avenços assolits en alguns països, la burgesia industrial i comercial volia participar més activament en la vida política i l’adquisició de més drets i llibertats.

D’altra banda, la consolidació de la indústria com a força productiva va suposar el naixement d’una classe obrera que lentament aniria prenent consciència de la seva força i demanarà seguretat, participació en les eleccions, i la reducció de les desigualtats econòmiques i socials amb la burgesia.

Així, a diferència de les revolucions liberals anteriors, la de 1848 no només seria ideològica, és a dir, una revolució a la recerca de la instauració del liberalisme polític, sinó que també inclouria el component social i un marcat accent nacionalista. És per això que coneixement aquest esclat revolucionari com la “primavera dels pobles”.

D’aquesta manera, el 1848, nombrosos pobles i nacions d’Europa s’aixecarien contra l’absolutisme i la dominació dels grans imperis, sumant-hi un nou component de revolució social i obrera. Com a exemple significatiu d’aquest caràcter diferencial, la revolució esclataria a les ciutats, on cada cop hi havia una massa més gran d’obrers vivint amb força mancances materials.

Causes immediates de les Revolucions de 1848:

L’extensió dels principis del liberalisme democràtic, superant els plantejaments de 1830. La petita burgesia i els obrers començarien a reclamar l’extensió del sufragi universal, la instauració d’una sobirania popular real i la garantia de tots els drets i les llibertats individuals.

La crisi econòmica motivada per les males collites del període 1845-1847 van comportar un increment del 50% en els preus dels aliments. Augment que va agreujar la situació dels petits propietaris rurals i dels obrers industrials. També a la indústria va donar-se un excés de producció que va fer caure les vendes amb la conseqüent descapitalització i fallida de moltes empreses i el creixement de l’atur.

En aquest context van produir-se per part de l’incipient moviment obrer una sèrie de reaccions ludistes en contra de la mecanització, a la que culpen de l’increment del nombre d’aturats. Les classes populars van exigir un canvi de la seva situació amb aldarulls diversos que van desembocar en una forta convulsió social arreu d’Europa.

El creixement de la classe obrera que veuria en la revolució la forma de garantir la seva seguretat social mitjançant la conquesta de drets com el sufragi universal. Decebuda per l’acció política de la burgesia, i animada per l’extensió dels principis del socialisme utòpic, els obrers creuran que la revolució esdevindria l’eina que resoldria els problemes concrets de la vida quotidiana mitjançant l’establiment d’un ordre social més just que els permetés participar políticament.

En darrer lloc, la pervivència de l’ideal nacionalista en els petits Estats que en el futur configurarien la Itàlia i l’Alemanya unificades i en alguns Estats del centre d’Europa sotmesos a l’Imperi Austríac que es sentien menyspreats per l’ordre territorial adoptat per mantenir l’equilibri entre les potències.