Encoratjada pel triomf de la Revolució de 1830 a França, Bèlgica, sotmesa a Holanda des del Tractat de Viena (1815), va revoltar-se. Així, el 4 d’octubre de 1830 va declarar la seva independència. Prússia, Rússia i Àustria van voler intervenir per a preservar el principi de legitimitat, però Anglaterra i França van oposar-se i van reconèixer el nou Estat. A la Conferència de Londres (1831) es confirmava la independència i neutralitat de Bèlgica sota la monarquia constitucional del rei Leopold I (1790-1865).
Extracte de la Constitució belga de 1831:
Tant la llibertat de culte i el seu exercici públic com la llibertat de manifestar les opinions sobre tots els temes estan garantits, excepte la repressió dels delictes comesos en l’ús d’aquestes llibertats […].
La premsa és lliure. La censura no podrà ser restablerta mai. No poden ser exigides garanties prèvies als escriptors, editors o impressors […].
Tots els poders emanen de la nació […]. La cambra dels representants es compon de diputats escollits directament pels ciutadans que paguen el cens determinat per la llei electoral, el qual no pot excedir els cent florins d’impost directe, ni ser menys de vint florins […].
El rei no té més poder que el que li atribueixen la Constitució i les lleis particulars donades en virtut de la mateixa Constitució.
