El liberalisme polític d’inicis del segle XIX venia a recollir els principis bàsics de la Revolució francesa, propugnant la llibertat de l’individu concretada, per exemple, en la llibertat d’opinió. Així, una de les principals demandes del liberalisme seria la llibertat de premsa i d’expressió en públic de les pròpies idees.
D’aquesta manera ho expressava l’escriptor i polític francès Benjamin Constant (1767-1830) en el seu discurs De la llibertat dels antics comprada a la dels moderns de 1819:
La llibertat és el dret que té cadascú a estar sotmès només a les lleis, de no ser detingut, empresonat, ni condemnat a mort o molestat, de qualsevol forma que sigui pel caprici d’un o més individus. És el dret que tothom té a expressar la seva opinió, a seguir les seves inclinacions, a traslladar-se d’un cantó a un altre, a associar-se. És, finalment, el dret a influir sobre la marxa de l’Estat, bé sigui anomenant tots o part dels funcionaris, bé aconsellant o qüestionant, o per mitjà de les peticions que l’autoritat tingui més o menys l’obligació de prendre en consideració.
