La Santa Aliança perseguia un objectiu doctrinal: mantenir Europa sota els principis establerts al Congrés de Viena (1814-15), és a dir, el manteniment de l’absolutisme i la defensa enfront de l’amenaça del liberalisme i el nacionalisme. A més, aquesta organització defensava el dret d’intervenció per sufocar qualsevol moviment revolucionari i restablir l’Antic Règim allà on estigués amenaçat.
En conseqüència, en nom de la Santa Aliança, Àustria va encarregar-se de suprimir l’agitació estudiantil als Estats alemanys i de restablir, el 1821, el poder absolut dels reis de Nàpols i del Piemont, quan aquests s’havien vist obligats a promulgar una Constitució liberal a causa de la pressió popular desfermada per l’onada revolucionària de la dècada de 1820.
La principal actuació de la Santa Aliança, però, va tenir lloc el 1823 a Espanya quan França, que s’havia sumat a la coalició absolutista el 1819, després de la reunió dels monarques absolutistes a Verona, va enviar l’exèrcit conegut com els Cent Mil Fills de Sant Lluís per eliminar el règim constitucional que havia suposat el Trienni Liberal i retornar el poder absolut al rei Ferran VII.
Extracte del Tractat de Verona (1823):
Article 1r. Les Altes Parts Contractants, plenament convençudes que el sistema de govern representatiu és tan incompatible amb el sistema monàrquic com de la màxima que la sobirania del poble es oposada al principi de dret diví, s’obliguen de la forma més solemne fer servir tots els seus mitjans, i unir tots els esforços, per destruir el sistema de govern representatiu de qualsevol Estat d’Europa on existeixi, i per evitar que s’introdueixi en els Estats on no es coneix.
Article 2n. Com no es pot dubtar que la llibertat d’impremta és el mitjà més eficaç que fan servir els pretesos defensors dels drets de les nacions […] les Altes Parts Contractants es comprometen recíprocament a adoptar totes les mesures per suprimir-la, no sols als seus Estats sinó també en tots els altres d’Europa.
Article 3r. Persuadits que els principis religiosos són els que encara poden contribuir més poderosament a conservar les Nacions en l’estat d’obediència passiva que deuen als seus Prínceps, Les Altes Parts Contractants declaren que la seva intenció és la de sostenir cadascuna en els seus Estats les disposicions que el Clergat pel seu propi interès estigui autoritzat a executar, per mantenir l’autoritat dels Prínceps, i totes juntes ofereixen el seu reconeixement al Papa […] sol·licitant la seva constant cooperació a fi i efecte d’avassallar les Nacions.
Article 4t. Com que la situació d’Espanya i Portugal reuneix per desgràcia totes les circumstàncies a que fa referència aquest tractat, les Altes Parts Contractants, confiant a França l’encàrrec de destruir-les, li asseguren l’auxili de la manera que menys pugui comprometre-les amb el seu poble i el poble francès.
