L’etapa de la Restauració va ser en gran part un període de reacció, per tornar a l’Antic Règim. La doctrina dels que propugnaven la reacció era el legitimisme, que defensava la desigualtat social i una aliança entre l’Església i l’Estat per a garantir els drets legítims dels monarques absoluts de l’Antic Règim.

A les seves Consideracions sobre França (1796), el polític contrarevolucionari i filòsof legitimista Joseph de Maistre exposava bona part del que seria l’ideari legitimista de la Restauració absolutista del primer terç del segle XIX:

Primer. Cap Constitució no és el resultat d’una deliberació. Els drets dels pobles no estan mai escrits […]. Els drets escrits són només títols declaratoris de drets anteriors, dels quals només es pot dir que existeixen perquè existeixen […].

Tercer. Els drets del poble parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets dels sobirans i l’aristocràcia no tenen data ni autor […].

Setè. Cap nació no es pot donar la llibertat si no la té […].

Desè. La llibertat sempre ha estat un do dels reis […].