El sufragi censatari a la Constitució francesa de 1791
El text constitucional revolucionari de 3 de setembre de 1791 establia per primer cop la sobirania nacional, però a la vegada distingia entre ciutadans actius i passius. Només els ciutadans actius, homes amb una determinada renda i que haguessin fet el jurament civil, podien votar en les eleccions per escollir els representants de l’Assemblea. D’aquesta […]
Bibliografia Història Medieval
Bibliografia Història Medieval: ASIMOV, Issac. La formación de Francia. Alianza Editorial. Madrid, 2000. BARCELÓ, Miquel (Coord.). Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo. Ed. Crítica. Barcelona, 1988. BLOCH, Marc. Los reyes taumaturgos. Ed. Fondo de Cultura Económica. México, 2006. DD.AA. Història de les Civilitzacions i de l’Art. Ed. Teide. Barcelona, 1994. DHONT, Jan. La Alta […]
La radicalització de la Revolució (1792-1793)
Arribats a setembre de 1792 es plantejarien les primeres fissures entre els revolucionaris. Per a una part dels revolucionaris el principal perill que plantejava la situació seria la subversió social, i per tant el retorn a l’ordre esdevindria una prioritat. Per a d’altres revolucionaris, contràriament, la prioritat seria la defensa de la Revolució enfront del […]
La fi de la monarquia constitucional i el naixement de la República (1791-1792)
El 17 de juliol de 1791, el Camp-de-Mart seria escenari d’una matança en la qual, en virtut de la llei marcial dictada per l’alcalde Bailly i La Fayette, la Guàrdia Nacional disparava a discreció contra els cordeliers que sol·licitaven la destitució de Lluís XVI. Començava a produir-se el trencament entre la revolució constituent burgesa que […]
El trencament de 1789 i la Revolució constituent (1789-1791)
Els Estats Generals van reunir-se el 5 de maig de 1789, i ja des d’un bon començament van veure’s marcats per l’enfrontament entre dues tendències: d’una banda, els privilegiats o “aristòcrates” –és a dir, els diputats del clergat i la noblesa– i de l’altra, els diputats del Tercer Estat, els dits “patriotes”. El Tercer Estat, […]
