Napoleó ambicionava un domini universal del continent europeu que va provocar una gran inquietud entre els països europeus. Així, el 1805, el Regne Unit i Rússia formaven una nova coalició antifrancesa, a la qual s’uniria Àustria. Immediatament esclataria una nova guerra.
Així parlava el propi Napoleó del seu projecte europeu l’11 de novembre de 1816 des del seu exili/empresonament a l’illa de Santa Helena:
Una de les idees que em van ocupar més havia estat la reunió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la política han dissolt i dividit. De manera que, tenint en compte que a Europa hi ha més de trenta milions de francesos, quinze d’espanyols, quinze d’italians i trenta d’alemanys, hauria volgut fer de cadascun d’aquests pobles un sol cos de la nació […]. Jo em considerava digne d’una glòria tan gran!
[…] En aquest estat de coses podia haver-hi més probabilitats d’aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Potser aleshores, amb l’ajuda de les Llums esteses universalment, hauria estat permès somiar la gran família europea […].
De tota manera, aquesta reunió (la d’Europa) es farà tard o d’hora.
