El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

La transició demogràfica

L’Europa de l’Antic Règim es caracteritzava per la persistència d’un règim demogràfic antic que dificultava el creixement de la població. Tot i que la natalitat era molt elevada, la mortalitat també ho era i, en conseqüència, la població creixia poc i molt lentament.

Al llarg dels tres segles que abraça el període de l’Antic Règim, la població europea va travessar per tres grans fases:

1. En el segle XVI el nombre d’habitants va experimentar un creixement moderat però significatiu tenint en compte que es venia de la crisi de la baixa edat mitjana.

2. El segle XVII va ser un període de crisi demogràfica a causa, principalment, de les guerres, les epidèmies i la fam. Així, es va produir un estancament de la població en pràcticament tot el continent, amb l’excepció de territoris com les Províncies Unides o Anglaterra on va viure’s un creixement moderat.

3. En el segle XVIII, finalment, la població europea va experimentar un notable creixement, en especial a la segona meitat del període.

Així, la població europea va augmentar considerablement des de mitjans del segle XVII. Entre el 1650 i el 1800, Europa va passar de 100 milions d’habitants a 200 milions. Aquest creixement demogràfic es va produir gràcies a una època de pau relativa i a uns conflictes bèl3lics menys mortífers, a la manca de grans epidèmies, a la introducció de nous conreus (patates, blat, etc.) que van millorar la dieta i, en general, a una millor situació econòmica.

País

1700

1800

Gran Bretanya

9.400.000

16.000.000

França

19.000.000

27.000.000

Espanya

6.000.000

11.000.000

Itàlia

13.000.000

18.000.000

Alemanya

12.000.000

23.000.000

Rússia

14.000.000

36.000.000

D’altra banda, aquest creixement va ser possible perquè les taxes de natalitat van continuar sent molt altes (sobre el 40 per mil), però l’índex de mortalitat va baixar del 45/50 per mil fins a taxes del 20/25 per mil. En conseqüència, des de mitjans del segle XVIII el règim demogràfic europeu va veure’s modificat donant pas a un nou règim demogràfic que es caracteritzaria per l’expansió contínua de la població.

L’augment de la població va ser, alhora, un estímul per a l’increment de la producció de béns bàsics de consum (un major nombre de consumidors comporta un increment de la demanda) i, per tant una de les causes de la reactivació i el creixement de l’economia en el segle XVIII.

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS