El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

La ramaderia menor a la Catalunya medieval

La ramaderia, llevat dels Pirineus on predominava clarament, era un complement econòmic de l’agricultura en la Catalunya de l’edat mitjana. Tot i això, cal destacar la importància de la dita ramaderia menor.

Feudalisme_treballcamp.jpgUn lloc important dins d’aquesta agricultura menor l’ocupava el gallinam, que no podia mancar en cap llar pagesa. Fins i tot n’hi havia a les cases dels nuclis urbans. Els retaules de la baixa edat mitjana mostren com les gallines de ciutat corrien pels carrers en llibertat i menjaven les deixalles casolanes que la gent tirava daltabaix de les muralles, al fossat.

De les gallines s’obtenien els ous, que eren un dels components fonamentals de la dieta de l’home medieval. També es consumia la carn dels capons, que era un menjar freqüent a les taules de la gent rica. Molts censos emfitèutics i altres gravàmens es satisfeien amb ous i capons. I també, moltes vegades, els jornals dels obrers del camp, que es pagaven en espècie, eren pagats amb ous, capons o gallines.

Després del gallinam, el segon lloc de la ramaderia menor l’ocupaven les abelles. Cada mas acostumava a tenir alguns ruscs d’abelles instal·lats estratègicament als marges dels camps i al mig del bosc, en llocs on abundaven les flors. De les abelles s’obtenia la mel, que era l’edulcorant habitual, i la cera verge, que es feia servir per a la il·luminació de les llars riques i d’esglésies i monestirs.

Com que a causa dels usos litúrgics medievals les esglésies consumien molta cera, és normal que fossin aquestes (principalment els monestirs) les que posseïssin un major nombre d’arnes. Així mateix, és normal que esglésies i monestirs, titulars de moltes propietats, es fessin pagar una part dels censos emfitèutics dels seus pagesos en quantitats de cera, que s’acostumava a satisfer per la Mare de Déu de Febrer.

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS