A finals del període Neolític, alguns pobles de l’Orient Mitjà van descobrir la manera de fondre els metalls i que els fossin útils. La utilització dels metalls va representar un nou pas en l’evolució cultural de la humanitat.
El descobriment de la metal·lúrgia, però, va guardar-se en secret durant un temps. Els pobles que van guardar-se aquest secret van progressar molt més ràpidament que els altres.
El primer metall que es va fer servir (al Pròxim Orient, a Egipte i a la Mediterrània Oriental) va ser el coure, i després el bronze, que és un aliatge de coure i estany. En un principi només es van fabricar amb els metalls objectes d’adornament. Més tard es van fabricar instruments i eines, i, finalment, armes.
El coure va ser el primer metall amb el qual es va treballar. Es picava en fred per donar-li forma, però aviat va començar a modelar-se després d’esclafar-lo. A Europa, la presència del coure està lligada a l’anomenada cultura del vas campaniforme, caracteritzada per la seva ceràmica en forma de campana.
Com que les principals mines d’estany es trobaven a l’Europa occidental, els pobles metal·lúrgics de l’Orient Mitjà van desenvolupar un comerç marítim per transportar l’estany a través de la Mediterrània. Així, la fosa dels metalls es va poder conèixer, de mica en mica, a tota Europa.
Quan ja es dominava la fosa del coure i la del bronze, es va començar a desenvolupar la del ferro. L’aparició de la metal·lúrgia (cap el 4.000 a.C.) va fer possible la seva elaboració. Sintetitzant, la metal·lúrgia és un procediment consistent en aconseguir una temperatura molt alta que permeti l’estovament o la fusió dels metalls per a després treballar-los. Quan s’obtenia el bronze fos s’introduïa en un motllo per a obtenir, un cop refredat, l’objecte desitjat.
Els primers pobles que van fabricar armes de ferro també eren de l’Orient Mitjà, i van aconseguir dominar fàcilment els pobles veïns, ja que el ferro és un metall molt més resistent que el bronze. En conseqüència, la metal·lúrgia del bronze combinada amb d’altres novetats polítiques i econòmiques va ser un factor important en el desenvolupament de les primeres societats urbanes.
A més, el descobriment de les tècniques per fondre i modelar metalls va permetre l’aparició de l’orfebreria. Es van començar a fabricar magnífiques joies i estatuetes amb metalls i esmalts de colors brillants. També es van decorar els escuts i les empunyadures de les espases.
Durant l’edat dels metalls, però, no hi va haver la mateixa difusió de la ceràmica a totes les zones. A l’Europa occidental, per exemple, la metal·lúrgia es va estendre gràcies a l’arribada dels pobles orientals i del centre del continent a la recerca de nous jaciments d’estany.
En èpoques tardanes del Neolític i, especialment, durant l’edat del bronze, es va estendre per diverses regions de l’Europa occidental el costum d’alçar construccions fetes amb grans blocs de pedra, els megàlits (menhirs, dolmens, cromlecs, sepulcres de corredor, etc.). La seva importància rau en que es tractava de la primera arquitectura en pedra que apareixia a Europa, segurament amb una finalitat religiosa i funerària, vinculada al culte als avantpassats, ja que es tractava de tombes col·lectives.
Així, en aquesta època es van construir grans monuments megalítics en diverses zones de la Mediterrània, com ara Menorca. Les construccions principals en aquesta zona són les navetes, que gairebé sempre es feien servir com a sepultures, i els talaiots, que eren grans torres defensives que servien també com a habitatge.
One Response
Podríeu ficar els noms dels estris i eines… i argumentar una mica més perquè generalment la gent el que busca són noms, i no informacions tan generals. Però gràcies, aquesta pàgina m’ha ajudat bastant.