El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Explotació econòmica i segregació racial al món colonial: l’exemple de Sud-àfrica

Els europeus van practicar a les colònies el que s’ha denominat com a “economia del pillatge”. Per tant, l’objectiu essencial de les economies colonials era explotar amb el mínim cost possible uns territoris immensos i que oferien uns recursos naturals abundants.

D’aquesta manera, els colons europeus es van apoderar de les terres, i van desplaçar a la força els indígenes cap a les terres més ermes dels seus territoris. Per exemple, com a resultat d’aquesta forma d’actuar, a Sud-àfrica van tancar els nadius, els negres, en reserves per evitar la seva relació amb els blancs europeus.

Com denuncia l’historiador francès Marc Ferro a la seva obra El llibre negre del colonialisme (2005), a l’Àfrica del Sud es va establir una colour bar (barra de color) que anava lligada al job reservation (un sistema de feines que estaven reservades únicament per a ser realitzades pels homes blancs.

Aprofitant que els obrers blancs, fossin quins fossin els seus orígens –britànic o afrikaner– i  deixant de banda les seves filiacions polítiques compartien el mateix temor per la competència potencial que representaven els negres com a força de treball, els principis del colour bar i el job reservation van imposar-se amb l’aplaudiment dels colons que veien així garantit el seu lloc de treball a costa de la segregació racial.

Així, entre el final de la Guerra dels Bóers (1899-1902) i la victòria electoral dels nacionalistes el 1948 van establir-se els fonaments jurídics i pràctics que donarien lloc a Sud-àfrica.

De les moltes disposicions legals que van anar configurant aquest règim de la segregació racial dels negres sud-africans destaca la Nativa Land Act (Llei de les Terres Natives) de 1913. Amb la seva aprovació es va consagrar i agreujar el fenomen de l’expropiació de terres de la qual els africans havien estat víctimes a través de la creació de “reserves indígenes”. D’aquesta manera, el 78% de la població havia d’establir-se en un territori minúscul (el 7,5% del territori, percentatge que no es podia superar segons la llei), mentre que les anomenades “zones blanques” cobrien el 92,5 % del país.

Per acabar d’agreujar la situació de discriminació racial dels negres sud-africans, el 1923, als treballadors se’ls va assignar zones on viure dins de les ciutats, les anomenades township, però sempre ben apartades dels barris europeus.

I el pitjor encara estava per arribar… L’apartheid s’instal·laria al país el 1948 i no seria eliminat fins a la dècada de 1990, tot deixant una sèrie de cicatrius socials que encara són ben vigents a la Sud-àfrica del segle XXI.

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS