A Espanya, el 1879, es fundava el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), dirigit per Pablo Iglesias i amb una presència més forta a Madrid i entre els obrers asturians i biscaïns que en la industrialitzada Catalunya o a Andalusia, on l’anarcosindicalisme mantindria la seva hegemonia entre els treballadors. Ahir va fer cent anys que aquest partit, mitjançant Pablo Iglesias, va aconseguir el seu primer escó al Congrés dels Diputats. Aquest era el seu programa polític en aquells temps:
Extracte del Programa elaborat al Congrés Obrer de Barcelona (1888):
[…] El Partit Socialista declara que té per aspiració:
Pablo Iglesias, fundador del PSOE
1r. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora.
2n. La transformació de la propietat individual o corporativa dels instruments de treball en propietat col·lectiva […].
3r. L’organització de la societat sobre la base de la federació econòmica i de l’usdefruit dels instruments de treball per part de les col·lectivitats obreres, tot garantint als seus membres el producte total del seu treball […].
En resum: l’ideal del Partido Socialista Obrero Español és la completa emancipació de totes la classe treballadora; és a dir, l’abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una sola classe de treballadors, amos del fruit del seu treball, lliures, iguals, honrats i intel·ligents.
I, com a mitjans per acostar-nos a la realització de l’ideal aquests:
Llibertats polítiques.
Dret de coalició i legalitat de la vaga.
Reducció de les hores de treball.
Prohibició de treballar per als menors de 9 anys i de fer qualsevol treball poc higiènic o contrari als bons costums per a les dones.
Lleis protectores de la vida i la salut dels treballadors […].
Protecció a les caixes de Socors Mutus i pensions als invàlids […].
Creació d’escoles gratuïtes d’ensenyament primari i professionals.
Justícia gratuïta i jurada per a tots els delictes […].
Adquisició per part de l’Estat dels mitjans de circulació i transport, de les mines, boscos, etc., i concessió dels serveis a les associacions obreres.
De vegades recuperar documents del passat ens dóna paradoxes com aquesta. En aquests moments de retallades imposades per la crisi econòmica és molt interessant veure el que era el socialisme com alternativa al capitalisme i com ha evolucionat la socialdemocràcia fins als nostres dies perdent la seva capacitat de presentar una alternativa econòmica i social al liberalisme conservador.
Hem de tenir en compte que el treball infantil era una part essencial de l’economia familiar, i fins i tot es considerava com quelcom convenient. En el segle XIX predominava la idea que treballar era bo per als nens, perquè d’aquesta manera se’ls feia útils per a la societat, se’ls hi permetia ajudar a la família i se’ls feia madurar abans.
En el fons, el que es reclamava des del socialisme era el compliment de la Llei sobre el Treball Infantil de 1873, aprovada durant la Primera República però ignorada sistemàticament per molts empresaris, que afirmava en els seus articles 1er, 2on, 3er i 4rt que no s’admetrien a treballar a cap fàbrica o taller, fundició o mina, els nens i nenes menors de deu anys. I això no es compliria amb rigor fins al tombant de segle.
Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).
Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.
Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.
4 Responses
Això si que eren socialistes! Pareix que eren més d’esquerres que els d’ara!
De vegades recuperar documents del passat ens dóna paradoxes com aquesta. En aquests moments de retallades imposades per la crisi econòmica és molt interessant veure el que era el socialisme com alternativa al capitalisme i com ha evolucionat la socialdemocràcia fins als nostres dies perdent la seva capacitat de presentar una alternativa econòmica i social al liberalisme conservador.
# Prohibició de treballar per als menors de 9 anys i de fer qualsevol treball poc higiènic o contrari als bons costums per a les dones.
De 9 anys????? Juer! Que ambiciós!
Hem de tenir en compte que el treball infantil era una part essencial de l’economia familiar, i fins i tot es considerava com quelcom convenient. En el segle XIX predominava la idea que treballar era bo per als nens, perquè d’aquesta manera se’ls feia útils per a la societat, se’ls hi permetia ajudar a la família i se’ls feia madurar abans.
En el fons, el que es reclamava des del socialisme era el compliment de la Llei sobre el Treball Infantil de 1873, aprovada durant la Primera República però ignorada sistemàticament per molts empresaris, que afirmava en els seus articles 1er, 2on, 3er i 4rt que no s’admetrien a treballar a cap fàbrica o taller, fundició o mina, els nens i nenes menors de deu anys. I això no es compliria amb rigor fins al tombant de segle.
Un plaer llegir-te en aquest espai!