L’Homo Sapiens Sapiens, és a dir, l’antecessor directe de l’ésser humà modern (i el que, de fet, dóna el nom a l’espècie a l’actualitat), va aparèixer entre 150.000 i 40.000 anys, a principis de la segona meitat de la darrera gran glaciació. A Europa, el primer exemplar d’Homo Sapiens Sapiens va ser trobat a l’abric rocallós de Cro-Magnon (França); d’aquí que també sigui conegut com a home de Cromagnon.
La majoria d’antropòlegs físics coincideixen a afirmar que les poblacions europees modernes no derivarien directament dels neandertals, les causes de l’extinció dels quals encara no s’han pogut explicar amb precisió, sinó que derivarien de poblacions anteriors relacionades amb els Homo Erectus.
Des d’aleshores, les poblacions d’Homo Sapiens Sapiens s’anirien estenent per tot el globus terraqui, tot conquerint territoris no habitats anteriorment per cap homínid (Amèrica i Oceania), en un procés que aniria acompanyat per la diversificació i la formació de les varietats racials actuals.
Els Homo Sapiens Sapiens posseïen un rostre, una dentadura i un esquelet força menys robust que els seus antecessors. La seva cara era més aviat ample, amb els pòmuls pronunciats, i la seva figura esvelta. La seva capacitat craniana oscil·lava entre els 1.400 i els 1.500 cm3.
D’aquesta manera, l’espècie humana, més dèbil físicament i amb els sentits de l’oïda i l’olfacte menys desenvolupats que en altres espècies animals, va anar expansionant-se per tots els continents.
Totes les varietats tipològiques d’Homo Sapiens Sapiens van fabricar instruments de pedra i van desenvolupar unes formes de vida i mecanismes de subsistència (caça, recol·lecció) que els van permetre d’adaptar-se, de forma més o menys eficaç, al medi ambient del Pleistocè.
Així, l’Homo Sapiens Sapiens va aconseguir de sobreviure en medis molt diferents gràcies a una gran capacitat d’adaptació que es basava en l’adquisició de coneixements i en unes relacions de cooperació i d’organització que facilitaven i milloraven l’accés a l’aliment i, per tant, la supervivència com a espècie. Aquest llarg període d’adaptació és el que va originar l’aparició del que denominem com les “cultures” del Paleolític.
