Els rodis, procedents de l’illa de Rodes, van ser el primer poble grec que va establir-se a Catalunya, fundant-hi Rodhe (l’actual Roses) al segle VIII a.C. Segons explica Estrabó, els rodis van establir-se a Catalunya abans de la primera Olimpíada, o sigui, amb anterioritat a l’any 776 a.C.
Excavacions realitzades per l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i el Museu de Girona van descobrir que l’establiment grec-rodi de Rhode està localitzat en el subsòl de la Ciutadella de Roses, al mateix lloc on estava situat el poblament medieval. La ciutat era emplaçada prop de la mar, entre les desembocadures de les rieres de la Trencada i dels Ginjolers.
Joan Maluquer, que situa la fundació de Rhode entre els anys 796 i 773, considera que Rhode no només va ser la primera ciutat de Catalunya sinó també la primera ciutat grega de l’occident europeu.
Els rodis van estimular la modernització de l’utillatge i sembla que van dedicar-se al comerç dels metalls, especialment a la compra d’objectes de bronze, que després fonien per tal de reutilitzar-ne el metall. A aquest tipus de comerç correspon el descobriment de dipòsits d’objectes de bronze a Ripoll, Cabó, Muricecs, la illa de Formentera, etc.
Si fem cas de les fonts clàssiques, els grecs-rodis van tenir, a més de la pròpia Rhode, altres establiments en el litoral català –Cypsela, Lebedòntia, Cal·lípodis, Hypos i Cherronessos–, però, com en el cas d’Alonis i Hemeroscòpion, en desconeixem la localització i no s’han trobat restes que en confirmin la seva presència.
