Els successius treballs realitzats pels arqueòlegs ens han permès anar coneixent diferents restes fòssils que han donat lloc a una cronologia, més o menys fiable, tot i que encara avui incompleta i en constant revisió, i a una tipologia dels individus que han format part del que s’anomena com a cadena evolutiva que condueix a l’aparició dels éssers humans tal i com els coneixem a l’actualitat.
Les diferències físiques, com per exemple les diferents capacitats cranianes i les transformacions en la forma i el tamany de la dentadura, i les evidències del progressiu desenvolupament cultural dels individus fòssils trobats pels arqueòlegs són els principals instruments que ens ajuden a comprendre aquest procés
D’aquesta manera, el primer representant de la línia homínida que va evolucionar cap a l’ésser humà actual seria l’Homo Habilis, les restes del qual estan datades fa uns 1.750.000 anys aproximadament. Per tant, segons aquesta datació, va coexistir durant un temps amb els Australopitecs.
Aquest homínid es diferenciava dels Australopitecs per posseir una estructura física més evolucionada que podem concretar en: la forma de les seves dents, més petites (a causa d’un consum de carn més gran), un notable augment de la capacitat cranial (670-750 cm3) i l’absència de la cresta sagital, un rostre menys projectat cap en fora, la seva alçada (1,20 metres) i, sobretot, una més gran complexitat del cervell.
L’Homo Habilis va ser l’homínid que va ser l’homínid que va fabricar els primers estris que han arribat fins a nosaltres i que segurament va disposar d’alguna forma senzilla de comunicació verbal. Els seus estris tallats (anomenats choppers) eren molt rudimentaris: còdols treballats per una o dues cares, mitjançant hàbils i precisos cops efectuats al damunt. La seva utilització va significar una major eficàcia tant en la recol·lecció de plantes com en l’obtenció de carn, rica en proteïnes i greixos.
Segons sembla, l’Homo Habilis va viure en campaments (conducta típicament humana), prop de rius o estanys, on portava el menjar per distribuir-lo i compartir-lo amb els membres del seu grup. Aquesta nova forma de vida apareguda amb l’Homo Habilis es consolidaria definitivament amb l’Homo Erectus, i posteriorment amb l’Homo Sapiens.
