John Locke (1632-1704), pensador i filòsof anglès, va exercir una gran influència en el pensament polític, social i religiós de la Il·lustració europea. Les seves obres fonamentals van ser l’Assaigsobre l’enteniment humà (1690), els Dos tractats del govern civil i la Carta sobre la tolerància (1689).
El pensament de Locke es va convertir en el fonament del liberalisme polític. En l’obra Dos tractats sobre el govern civil va criticar l’absolutisme i va defensar el dret de rebel·lió davant de la tirania. Pensava que el poder s’havia de dividir: uns havien d’aprovar les lleis (poder legislatiu) i uns altres havien de governar (poder executiu). Si el poder s’exercia malament, els súbdits tenien el dret de rebel·lar-s’hi. Opinava que els homes són lliures i iguals per naturalesa, i que per a mantenir aquests principis calia un dret polític basat en un pacte social.
Extracte de Dos tractats sobre el govern civil de John Locke (1690):
Consegüentment, sempre que un cert nombre d’homes s’uneixen en societat i renuncien al poder d’executar la llei natural, cedint-lo a la comunitat, llavors i només llavors es constitueix una societat política o civil.
John Locke, pensador i filòsof anglès
Aquest fet es produeix sempre que un cert nombre d’homes que vivien en l’estat de naturalesa s’associen per formar un poble, un cos polític, sotmès a un govern suprem, o quan algú s’adhereix i s’incorpora a qualsevol govern ja constituït.
En virtut d’això s’autoritza la societat o, el que és el mateix, el seu poder legislatiu, a fer les lleis en nom seu segons convingui al bé públic o de la societat, i a executar-les sempre que es necessiti la seva pròpia assistència (com si es tractés de decisions pròpies seves).
Això és el que fa sortir els homes de l’estat de naturalesa i els situa en una societat civil.
Crec que Locke també va dir que l’ésser humà era bo per naturalesa, i que, per tant, no era imprescindible per sí mateix un poder fort per a redimir-lo… i que Locke agafava moltes idees de Hobbes i el seu Leviatan, tot i que d’una forma més democràtica.
Efectivament, Locke va considerar que l’home era bo per naturalesa, anticipant-se a Rousseau que seria qui millor desenvoluparia aquesta idea. I, tot i agafar algunes idees del Leviatan, lògic ja que era l’obra de referència del seu temps, considero que en el conjunt del seu pensament se n’allunya prou de Hobbes en considerar que els homes són lliures i iguals per naturalesa i defensar el dret a la rebel·lió davant de la tirania en el seu model de contracte social. En certa manera, podem considerar el pensament de Locke com un dels primers pares del que seria el liberalisme modern.
Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).
Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.
Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.
2 Responses
Crec que Locke també va dir que l’ésser humà era bo per naturalesa, i que, per tant, no era imprescindible per sí mateix un poder fort per a redimir-lo… i que Locke agafava moltes idees de Hobbes i el seu Leviatan, tot i que d’una forma més democràtica.
Efectivament, Locke va considerar que l’home era bo per naturalesa, anticipant-se a Rousseau que seria qui millor desenvoluparia aquesta idea. I, tot i agafar algunes idees del Leviatan, lògic ja que era l’obra de referència del seu temps, considero que en el conjunt del seu pensament se n’allunya prou de Hobbes en considerar que els homes són lliures i iguals per naturalesa i defensar el dret a la rebel·lió davant de la tirania en el seu model de contracte social. En certa manera, podem considerar el pensament de Locke com un dels primers pares del que seria el liberalisme modern.