Les descobertes realitzades pels antropòlegs físics Don Johanson i Tom Gray, el matrimoni Leakey i el seu fill Richard Leakey, ens indiquen que fa entre quatre milions i un milió d’anys que van aparèixer a l’Àfrica diverses espècies d’homínids als quals podem considerar com els nostres avantpassats.

D’aquestes espècies d’homínids, en destaquen dos grups importants: els Australopitecs i els primers representants del gènere Homo. Els Australopitecs van evolucionar al llarg de dos milions d’anys i finalment es van extingir. En canvi, els segons van evolucionar i van donar lloc a l’home modern. Avui, gràcies a l’avenç realitzat en nombroses disciplines científiques podem saber quins trets, tant físics com de comportament, separen els homínids que van esdevenir plenament humans d’aquells que van desaparèixer.

Les excavacions realitzades al continent africà van posar de manifest que en les seves terres, fa poc menys de quatre milions d’anys, existia un homínid força evolucionat al qual els investigadors van denominar Australopitec.

Així, l’antropòloga Mary Leakey va identificar a Kenya les petjades de diversos homínids fossilitzades en una superfície de cendra volcànica solidificada. El 1974, Don Johanson i Tom Gray van descobrir a Etiòpia la meitat de l’esquelet d’una femella, a la qual van batejar com a Lucy, i les restes de diversos adults i nens, als quals van batejar amb el nom de “la primera família”.

La importància d’aquestes troballes arqueològiques no només estava en la seva antiguitat (d’entre 3.700.000 i 3.500.000 anys), sinó també en el fet que tots ells caminaven drets. Alguns investigadors han catalogat aquestes restes amb el nom d’Australopithecus afarensis, tot i que n’hi ha d’altres que consideren que serien un tipus de preaustralopitec.

Les restes de l’Australopitec més antic, l’africanus, daten d’entre 3.000.000 i 1.800.000 anys. D’altres restes d’Australopitecs, classificats com a robustus i boisei, van ser datades entre 2.200.00 i 1.000.000 d’anys.

Sembla que aquests primers homínids, els australopitecs, van viure a l’Àfrica i la seva aparició va coincidir amb un canvi climàtic que tendia a produir una situació de sequera. Això va determinar la substitució de la selva per la sabana i l’aparició de noves espècies, tant animals com vegetals, més adaptades a les noves condicions ambientals.

Les transformacions anatòmiques que es deriven del procés d’adaptació que va caracteritzar l’australopitec van ser les següents: bipedisme, aparell mastegador (ullals petits, dents incisives molt menors que les molars i les premolars) i una capacitat cranial de 450-550 cm., clarament inferior a la dels Homo.

Caminar dret va facilitar-li la feina de recórrer la sabana, mirar a distància i mantenir l’actitud de vigilància. Tanmateix, el bipedisme li va permetre d’assegurar-se l’alimentació mitjançant la recollida de vegetals i l’aprofitament de la carn d’altres animals gràcies a l’habilitat que va adquirir amb les mans, la qual li va permetre recol·lectar i transportar aliments, a més de l’ús d’uns primers estris elementals.

En aquest sentit, el bipedisme està estretament relacionat amb la nova forma d’obtenir els aliments disponibles al seu hàbitat. Aquests recursos alimentaris van consistir bàsicament en vegetals (herbes, brots, arrels baixes), productes que segurament va consumir en grans quantitats el seu escàs poder alimentós. Aquest tipus d’alimentació podria explicar la dimensió del seu aparell dental i la forma de les seves dents.

Finalment, si bé podem afirmar que aquests homínids van fer servir diferents objectes com a eines per a la recol·lecció d’aliments i d’altres tasques, no s’ha pogut demostrar que fossin ells mateixos qui les van fabricar. La interpretació més estesa és que van aprofitar-se d’elements de la natura per emprar-los com a eines.