El Desè Congrés del Partit Comunista, celebrat el març de 1921, va estar marcat per la proclamació per part de Lenin de la Nova Política Econòmica de la Rússia soviètica, la coneguda NEP, que marcaria el camí econòmic del país fins 1928. La NEP havia de posar fi a l’anomenat “comunisme de guerra” i aconseguir tant l’augment de la producció com el suport de la major part d’una població castigadíssima per la duresa de les condicions de vida produïdes durant la guerra civil.

La NEP era, en els seus orígens, una solució transitòria a la crisi derivada de la guerra civil (1918-1921), consistent a retornar Rússia, parcialment, a una economia de mercat. És a dir, la NEP era considerada com una etapa intermèdia en el trànsit entre el capitalisme i el socialisme.

Així, es va admetre la propietat privada al camp, a les petites indústries i als comerços. Es va restablir l’economia monetària i es va encunyar un nou ruble. L’Estat, però, va mantenir el control sobre la banca, la indústria pesant i el comerç exterior.

La nova política econòmica va representar una suavització important de les condicions de treball a les indústries i va permetre als sindicats recobrar la independència. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Al camp, la NEP permetia al pagès que, després d’haver lliurat la part de la collita que corresponia a l’Estat, vengués la seva producció al mercat. Es van suprimir les requises forçoses de la guerra, es van concedir avantatges a aquells que augmentessin la superfície conreable i els rendiments i es va permetre escollir els camperols entre l’explotació comunitària i l’individual.

Els resultats d’aquesta política econòmica van ser, en principi, positius i evidents, tal i com es pot observar en el quadre. L’expansió de l’agricultura va frenar la fam i es va suprimir el racionament amb un increment del 100% entre els exercicis de 1921 i 1926-1927. El 1927 la producció agrària i industrial van recuperar-se arribant als nivells assolits el 1914, triplicant-se la producció industrial.

Però, l’èxit econòmic que va suposar la NEP no va estar exempt de problemes pel país. Com a conseqüència del retorn a la llibertat de mercat, els preus es van disparar i es van produir moltes oscil·lacions que desorientaven els consumidors i que van provocar un desfasament important entre els preus industrials, molt alts, i els preus dels productes agrícoles, molt baixos. Això donaria lloc a l’anomenada crisi de les tisores.

D’altra banda, gran contrasentit en un país comunista, la NEP va donar lloc a l’aparició d’una pagesia pròspera, els kulaks, i a l’enriquiment de comerciants i empresaris, metre que s’empobrien els pagesos pobres o assalariats, que no disposaven dels recursos necessaris per accedir als productes industrials.