El Congrés dels Soviets va adoptar amb rapidesa les primeres mesures revolucionàries en la construcció de l’Estat socialista soviètic.
Primer de tot, el 26 d’octubre, Lenin va establir un decret sobre la pau en el qual es proposava a tots els pobles i governs bel·ligerants que establissin negociacions immediatament per assolir una pau justa i democràtica, sense annexions ni indemnitzacions. D’aquesta manera, Lenin donava resposta a una de les principals peticions populars.
El govern obrer i camperol sorgit de la Revolució del 24-25 d’Octubre, recolzant-se en els soviets de diputats, obrers, soldats i camperols, convida a tots els pobles bel·ligerants i els seus governs a establir immediatament converses amb vista a una pau democràtica i equitativa […] immediata sense annexions ni indemnitzacions. El govern invita els països bel·ligerants a signar un armistici, que hauria de ser com a mínim de tres mesos, per tal de poder concloure les negociacions de pau.
En segon lloc, el mateix 26 d’octubre, Lenin va signar el decret sobre la terra, pel qual es confiscaven les propietats de la corona, de la noblesa terratinent i de l’Església i es lliuraven als soviets de camperols perquè les repartissin entre els pagesos.
1r. La gran propietat sobre el sòl es declara immediatament abolida sense cap indemnització.
2n. Les finques dels terratinents, igual que totes les de la corona, els convents, l’Església, amb tot el seu bestiar i els arreus, i els seus edificis i les seves dependències, passen a dependre dels comitès agraris comarcals i dels soviets de diputats camperols […].
Finalment, es regulava la formació del govern revolucionari aprovant la formació d’un Consell de Comissaris del Poble que constituïa l’òrgan representatiu del primer govern obrer i camperol de la història. I, a contracor dels bolxevics, es va prometre la convocatòria d’una Assemblea Constituent, que seria l’encarregada d’elaborar una Constitució per a Rússia.
El Congrés dels Soviets de diputats, obrers, soldats i camperols de tot Rússia decideix, mentre es reuneix l’Assemblea Constituent, formar un govern provisional obrer i camperol que portarà el nom de Consell de Comissaris del Poble […].
Amb aquests decrets, els bolxevics s’asseguraven posar a favor del govern obrer i camperol els soldats i la pagesia, i garantir així la seva permanència en el poder. Amb aquest objectiu, immediatament, entre octubre i desembre, es posarien en marxa d’altres mesures per reforçar el control polític i consolidar el suport del poble.
Així, es va concedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers i la jornada laboral de vuit hores:
1r. S’estableix el control obrer sobre la producció, conservació i compra-venda de productes i primeres matèries a totes les empreses industrials, comercials, bancàries, agrícoles, etc., que tinguin més de cinc obrers o una facturació anual superior a 10.000 rubles.
2n. El control obrer serà exercit per tots els obrers de l’empresa, ja directament (si l’empresa és petita), o per mitjà dels seus representants […].
5è. Les decisions dels representants escollits pels obrers són obligatòries per als propietaris de les empreses i tan sols poden ser anul·lades pels sindicats i els seus congressos.
D’altra banda, va aprovar-se la nacionalització de la banca:
1r. Tot negoci bancari és declarat monopoli de l’Estat.
2n. Totes les societats anònimes bancàries queden en mans del banc de l’Estat […].
També es va establir l’abolició de la societat estamental:
1r. Queden abolits tots els estaments i les divisions estamentals existents fins ara a Rússia […].
2n. Queden abolits tots els títols i les denominacions dels rangs civils i s’estableix una sola denominació general per a tota la població: la de ciutadà de la República de Rússia.
Finalment, un decret sobre les nacionalitats reconeixia, als diversos pobles de l’Imperi rus, el dret a l’autodeterminació.
1r. Igualtat i sobirania dels pobles de Rússia.
2n. Dret dels pobles de Rússia a la lliure autodeterminació fins a la seva separació en pobles independents.
Lenin estava decidit a esclafar qualsevol focus d’oposició al nou règim, i per poder fer-ho va promulgar un decret sobre la premsa que l’autoritzava a clausurar qualsevol diari que publiqués opinions contràries al Segon Congrés dels Soviets. A més, des de desembre de 1917, la nova policia (o Txeca) es va encarregar de controlar i eliminar tots els potencials opositors dels bolxevics, des dels liberals als menxevics, passant pels socialistes revolucionaris i els anarquistes.
Per aconseguir treure el país de la Primera Guerra Mundial, una delegació soviètica va iniciar a Brest-Litovsk les negociacions de la pau amb Alemanya, el resultat de les quals va ser un tractat de pau que va comportar unes pèrdues territorials molt importants per al nou Estat soviètic: Polònia i les repúbliques bàltiques (Estònia, Lituània i Letònia) quedaven sota control alemany, i Geòrgia, Ucraïna i Finlàndia van accedir a la independència.
Finalment, tot i les reticències expressades per Lenin, el novembre de 1917 van celebrar-se unes eleccions, més o menys democràtiques, per conformar l’Assemblea Constituent, però els resultats electorals no van ser favorables als bolxevics. L’Assemblea només celebraria una sessió abans de ser dissolta.
Aleshores, el Tercer Congrés dels Soviets va autoproclamar-se hereu de la dissolta Assemblea i va aprovar la Constitució de la República Soviètica Federal Socialista Russa. La Constitució definia el nou Estat soviètic com una dictadura del proletariat sota el control d’un partit únic: el Partit Comunista de Rússia. Qualsevol somni d’una democràcia socialista s’havia evaporat.
