L’estiu de 1917 la situació del poble rus no havia millorat gaire, fet lògic ja que el Govern Provisional sorgit de la Revolució de Febrer encara no havia tingut temps per a actuar, i la participació en la Primera Guerra Mundial i la persistència de la fam continuaven causant greus problemes.

Durant el mes de juliol van produir-se un seguit de manifestacions que van estendre’s per tot l’Imperi rus. L’exèrcit lleial al govern va reprimir amb duresa els manifestants, mentre que des del govern s’acusava els bolxevics d’incitar el poble a la violència i el desordre després de la publicació de les Tesis d’Abril. D’aquesta manera va iniciar-se una persecució constant contra el partit bolxevic. El partit va ser il·legalitzat; el seu diari, Pravda, va ser clausurat; el seu líder, Lenin, va haver de tornar a l’exili a Finlàndia i Trotski va ser empresonat.

Mentrestant, tot l’Imperi es desorganitzava de nou. Al camp, els pagesos ocupaven les terres i se les repartien; les minories nacionals reivindicaven els seus drets davant l’uniformisme rus; en moltes fàbriques els obrers es declaraven en vaga; i els soldats del front desertaven i donaven clares mostres de desobediència vers els seus superiors.

El 25 d’agost, la inestabilitat política que patia el Govern Provisional rus va agreujar-se amb la insurrecció contrarevolucionària del general Kornilov, comandant en cap de l’exèrcit, que va rebel·lar-se i va marxar sobre la ciutat de Petrograd amb la intenció d’implantar una dictadura militar.

Aquesta era la crida contrarevolucionària de Kornilov:

Poble rus,

La mare pàtria es troba a punt de desaparèixer.

L’hora final s’acosta.

Obligat a expressar-me obertament, jo, general Kornilov, declaro que el Govern Provisional actua sobre la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’estat major alemany, que per una banda organitza una marxa […] sobre la costa de Riga, per l’altra destrueix i desorganitza el país.

La consciència tràgica de la inevitable destrucció del país m’imposa […] fer una crida al poble rus per tal que salvi la pàtria en perill. Que aquells el cor dels quals batega per Rússia, que aquells que creuen en Déu i en les seves esglésies, demanin a Nostre Senyor que es realitzi el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.

Jo, general Kornilov, fill d’un camperol cosac, declaro a tots que, personalment, no desitjo altra cosa que la salvaguarda de la Gran Rússia.

Juro que, gràcies a aquesta victòria sobre l’enemic, podré aportar al poble aquesta assemblea constituent, on ell decidirà sobre el seu propi destí i escollirà la seva pròpia forma de govern.

No puc deixar que es lliurin les Rússies en mans del seu enemic històric, les tribus germàniques, ni que Rússia arribi a fer-se esclava d’Alemanya.

Kerenski, cap del nou govern de coalició format el juliol arran de la dimissió de Lvov, no va tenir més remei que recórrer als bolxevics i al soviet de Petrograd per a frenar la insurrecció. Així, la contrarevolució només va poder ser frenada gràcies a la intervenció dels obrers armats i de les milícies bolxevics.

L’intent de cop d’Estat del general Kornilov va reforçar la posició dels bolxevics, que des d’aquest moment es llançarien definitivament a la conquesta del poder.