A l’inici de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units havien mantingut una posició de neutralitat, encara que les simpaties cap a la causa aliada eren majoritàries en el país. Aquesta neutralitat va permetre que els EUA iniciessin una cursa comercial per tal de subministrar als països bel·ligerants els armaments i proveïments que necessitaven.
El blocatge al qual estava sotmesa Alemanya va fer que aquests intercanvis comercials es realitzessin bàsicament amb els aliats. D’aquesta manera, el 1916 el comerç nord-americà amb França i Anglaterra s’elevava ja a 2.748 milions de dòlars, i els emprèstits monetaris assolien ja els 2.300 milions de dòlars. Així, les forces econòmiques nord-americanes tenien un clar interès en el triomf dels aliats.
La neutralitat dels Estats Units, però, es va veure compromesa quan els alemanys van iniciar la guerra submarina, una ofensiva indiscriminada que dificultava el transit per l’Atlàntic i impedia el comerç nord-americà amb Europa. Els EUA ja tenien un motiu per intervenir directament en el conflicte. Així, la seva intervenció es faria en nom de la llibertat dels mars i tindria lloc després que l’enfonsament de dos transatlàntics nord-americans facilitessin el pretext esperat per a declarar la guerra.
El dia 2 d’abril de 1917, el president nord-americà, Thomas Woodrow Wilson, va anunciar al Congrés la seva resolució d’intervenir en la guerra. Una intervenció que significaria un gran avantatge pels aliats, ja que es produïa just en el moment en el qual començava a ser evident la descomposició de l’exèrcit rus. Aquest és un fragment de la seva intervenció:
El dia 3 de febrer els vaig exposar l’anunci fet pel govern imperial alemany […] que diu que utilitzaria els seus submarins per enfonsar tots els vaixells que s’acostessin a qualsevol port de la Gran Bretanya i Irlanda o de les costes occidentals d’Europa o a qualsevol dels ports controlats pels enemics d’Alemanya a la Mediterrània […].
Vaixells de totes les classes i fos quina fos la seva bandera, el seu caràcter i la seva càrrega, la seva destinació o la seva missió han estat enviats al fons del mar sense cap advertència i sense ni un pensament d’ajut per als seus passatgers, fossin vaixells de països bel·ligerants o de països neutrals […].
La guerra submarina d’Alemanya contra el comerç és una guerra contra la humanitat, és una guerra contra totes les nacions. S’han enfonsat vaixells americans i s’han perdut vides americanes en condicions dramàtiques. El nostre mòbil per entrar en la guerra no serà la venjança ni la força física del nostre país, sinó solament la reivindicació d’un dret […].
Amb absoluta consciència del caràcter solemne de la decisió que acabo de prendre i de les greus responsabilitats que aquesta decisió comporta, però obeint allò que considero el meu deure constitucional, aconsello que el Congrés declari que la recent conducta del govern imperial alemany no és, de fet, sinó un canvi de direcció de la guerra contra el govern i el poble dels Estats Units d’Amèrica. Proposo que el Congrés accepti la posició de bel·ligerant i la presa de mesures immediates, tant per defensar el país com per exercir tot el seu poder i tots els seus recursos per acabar el conflicte armat […].
La neutralitat no és possible ni desitjable quan es tracta de la pau del món i de la llibertat dels pobles. I l’amenaça per a la pau i la llibertat s’amaga en l’existència de governs autocràtics, sostinguts per una força organitzada que està enterament a les seves mans i no en les del poble […].
Nosaltres hem d’estar orgullosos de combatre per a la pau definitiva del món, per l’alliberació de tots els pobles, fins, malgrat tot, de la mateixa Alemanya, pel dret de les nacions, tant les grans com les petites […]. És necessari assegurar la democràcia a tot arreu del món. La pau mundial s’ha d’establir sobre els ja experimentats fonaments de la llibertat política.
